Decidir en un món complex: tecnologia, societat i els límits del coneixement

El pas de l’escola de primària a l’institut no és senzill per a les noies adolescents. Començar a moure’s sola per la ciutat és un dels reptes -encara poc estudiat- que es troben.
En aquesta xerrada explorarem com noies d’entre 12 i 14 anys van adquirint una mobilitat cada vegada més autònoma. A partir d’entrevistes realitzades mentre recorren els trajectes quotidians —de l’escola, de les activitats extraescolars fins a casa—, descobrim quines són les seves percepcions i vivències durant aquests desplaçaments diaris.
Els resultats mostren que l’autonomia no depèn només dels carrers o del trànsit, sinó també de factors socials i emocionals: les pors, la percepció de seguretat i, sobretot, la importància de moure’s amb companyes. De fet, la companyia entre iguals esdevé clau per generar sensacions de confort, seguretat i benestar, i facilita el camí cap a la independència molt abans del que sovint imaginem.

L'exploració de l'Espai es farà en misions que cada vegada estaran a major distància de la Terra i tindran durades més llargues: la Lluna, Mart ... Com mantindrem els humans en vida en aquest context? MELiSSA és un projecte internacional coordinat per l'Agència Europea de l'Espai, que desenvolupa tecnologia de suport de vida per misions humanes de llarga durada a l'Espai, de forma que siguin el més autònomes possible. Per fer-ho possible planteja un sistema circular amb diverses biotransformacions per tal d'aprofitar els residus de la tripulació (per exemple, la orina i el CO2) i convertir-los en material comestible, aigua i O2. La Planta Pilot de demostració d'aquesta tecnologia es troba a la UAB, i en aquesta trobada, el seu Director, Francesc Gòdia, explicarà en que consisteix, quin és el moment en que es troba i les perspectives de futur.

Quan pensem en mantenir el cervell actiu amb l’edat, sovint ens venen al cap passatemps com ara Sudokus o mots encreuats. Però, i si aprendre una llengua fos una de les eines més potents que tenim al nostre abast per a mantenir el cervell despert i actiu?
En aquesta xerrada explorarem què li passa al cervell quan envellim i com l’aprenentatge de llengües pot ajudar a mantenir el cervell actiu, frenant els signes d’envelliment. Perquè aprendre una llengua no és només memoritzar paraules: és equivocar-se, provar, i sobre tot, adaptar-se posant el cervell a treballar d’una manera molt complerta.
A partir d’estudis realitzats en persones majors de 60 anys, veurem què passa quan comparem persones que aprenen una llengua amb d’altres que no ho fan. Mantenir-se actiu amb una llengua pot ajudar a frenar el deteriorament d’algunes funcions cognitives.
Així que la pregunta no és només si pots aprendre una llengua, sinó què pot fer una llengua pel teu cervell?

Com podem saber quanta fruita produirà un camp abans de collir-la? O on cal podar millor una vinya? En aquesta xerrada explicaré com la reconstrucció 3D d’entorns agrícoles, mitjançant la tècnica de Gaussian Splatting, permet crear models digitals realistes de camps de fruiters i vinya. Aquests models ajuden a optimitzar tasques com la poda selectiva, l’estimació de collita o la detecció precoç de malalties, obrint la porta a una agricultura de precisió més eficient i sostenible.

La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en una presència omnipresent en la nostra societat contemporània, infiltrant-se en àmbits tan diversos com el mercat laboral, els sistemes financers o les polítiques públiques. Aquestes tecnologies permeten delegar en sistemes automatitzats decisions que tradicionalment havien estat preses per humans, fet que obre un ampli ventall de qüestions ètiques i epistemològiques.
En aquesta xerrada es proposa introduir i analitzar el problema de l’opacitat dels sistemes d’IA, sovint descrits com a “caixes negres”. Aquesta opacitat dificulta comprendre com i per què aquests sistemes arriben a determinades decisions, especialment en contextos delicats com la selecció de personal, la concessió d’ajudes econòmiques o l’aprovació de préstecs. En aquests casos, la manca de transparència pot amagar biaixos preexistents en les dades o en el disseny dels algoritmes, amb conseqüències potencialment injustes o discriminatòries.
Des d’una perspectiva filosòfica, es defensarà la necessitat de promoure mecanismes de transparència i explicabilitat que permetin fer intel·ligibles aquests processos automatitzats. Això no només és rellevant des d’un punt de vista ètic, per garantir la justícia i la no-discriminació, sinó també epistemològic, ja que afecta la confiança que podem dipositar en aquests sistemes com a fonts de coneixement o de decisió fiable.
Finalment, la xerrada pretén oferir eines conceptuals bàsiques per entendre aquests reptes i fomentar una actitud crítica davant l’ús creixent de la IA en la vida quotidiana.